La comunicació no verbal

La comunicació verbal sempre està acompanyada de comportaments no verbals, i aquesta està compresa per multitud de factors:

• Aspecte exterior: L'aparença personal, l'estil de vestir, el pentinat...de vegades matisen la comunicació verbal.

• Moviments: Són els mostrats pels posats, el caminar, els tics nerviosos, la el moviment d'algunes parts del cos, etc.

• Expressió del rostre i gesticulació: A través de l'expressió de la cara podem comunicar el grau de satisfacció o d'indignació que sentim, comprensió, interès o l'estat emocional.

• Veu: Amb ella s'indica el to, la velocitat, la força i la modulació, la calidesa, amb ella es sol comunicar més que amb el contingut de les pròpies paraules.

• Tacte: Es dóna amb una abraçada, una estreta de mà o una empenta: es comunica afecte, fermesa, indiferència o qualsevol altre tipus de sentiments.

• Proximitat física: Està en funció del nivell de confiança entre els interlocutors. A l'asseure's lluny de l'interlocutor o fora d'un cercle, s'expressa el voler estar sol; per contra, a l'asseure's prop d'un interlocutor o dintre d'un cercle s'expressa l'actitud d'estar comunicativament en sintonia amb l'altre.

• Mirada: Tal vegada és l'instrument més subtil i fi per a comunicar els matisos de les emocions i les actituds cap a les persones i per a expressar les mirades de dolçor, rancor, antull, coqueteig, rebuig, burla, etc.

• Silenci: Aquest és polivalent; segons el context adquireix molt diversos significats. Per exemple, el silenci d'un interlocutor a l'escoltar amb interès i sintonia, és diferent al d'aquell que escolta en desacord.

Així mateix com en el comportament verbal, cada comportament no verbal pot tenir diversos significats possibles, segons el context en què es doni. No sempre és fàcil controlar el comportament no verbal, doncs, sovint no som conscients del mateix.

En síntesis, el comportament no verbal permet principalment, l'expressió d'emocions i sentiments, que en definitiva són els que defineixen la relació que establim amb els altres. És important, doncs, fer-nos conscients d'aquest tipus de comportament, la qual cosa permetrà determinar la relació que es desitja establir i l'observació del comportament no verbal de l'altre; així podrem conèixer millor dels nostres interlocutors què és el que desitgen, esperen, senten i comprenen i d'aquesta forma podem millora la nostra relació.

Tenim, doncs, molt que aprendre en aquest camp, com receptors, per a poder captar tots els missatges no verbals que ens envien i els seus matisos; i com emissors, per a controlar l'enviament de missatges. Conjugar adequadament els missatges verbals i no verbals és important per a una adequada comunicació.