Història del periodisme
L’inici del periodisme com a tal és del tot incert. La
necessitat de la societat d’informar-se dels esdeveniments d’actualitat que
banyen el món d’ençà temps inmemorials i l’anhel insaciable de coneixement de
l’ésser humà van propiciar que sorgís, d’una manera no tan diferent a la d’ara,
un concepte revolucionari de la informació: El periodisme i la premsa escrita.
 |
Acta Diürna Populi Romani
|
Se sap que a l'antiga Grècia, els ciutadans lliures, amb la
plenitud de la personalitat adquirida, concorrien a les Acadèmies, els pòrtics
dels temples, banys i jardins públics, gimnasos, i encara a l'aire lliure, per
comunicar les novetats de interès
cultural, religiós, polític i esportiu. Aquestes
converses suplien als nostres moderns diaris.
La següent civilització avançada, coneguda amb el nom de
l'antiga Roma, va ser on es van començar a redactar per les autoritats escrits
de caràcter oficial denominats “Acta Diürna Populi Romani”, en els quals es
consignaven totes les notícies i esdeveniments que mereixien importància. Aquests escrits es fixaven en els
llocs més concorreguts (així com les
places i els mercats) per arribar al màxim nombre de persones.
Un dels grans avenços del periodisme va ser la creació del diari, que data del
s.I a.C. Es tracta de l'Acta diürna que Julio César manava col·locar al fòrum
romà per que tothom fos coneixedor de les gestes de l’Imperi.
En aquesta evolució aconseguim els orígens del periodisme a Roma on es van
començar a realitzar comentaris, annals històrics i actes en els quals on
apareixen edictes, notícies de societat, successos i comentaris. Així s'identifiquen dos diaris de rellevància
l'acta pública i l'acta diürna, aquesta última revestia caràcter oficial.
 |
El
Joglar: comunicador oral medieval
|
Aquestes publicacions van començar a fer-se més diàries,
convertint-se en una manera de la qual informar-se dels esdeveniments que
passaven, per això pot situar aquí l'origen del periodisme, no per les
tècniques utilitzades per a la seva publicació, que encara eren precàries, ni
per la quantitat de persones que
podien gaudir-les, ja que en ser difícil la producció de les còpies no eren
suficients, però no obstant això si per la funció que aquestes exercien, que
era purament informatiu, característica primordial, encara en l'actualitat, del
periodisme.
La idea del “diari” tal i com l’entenien els romans es va
perdre durant l’edat mitjana, però unes fulles escrites amb notícies comercials
i econòmiques eren molt comuns en els bulliciosos carrers de les ciutats
burgeses.
Durant aquest període medieval, la pràctica escrita va caure en franc desús i
es va tornar a la tradició oral tot i que alguns reis van escriure les seves
gestes i els joglars es van encarregar de dir les cròniques, fetes de guerrers,
miracles i esdeveniment de l'època de poble en poble.
En el renaixement europeu en especial l'italià, a causa de la infinitat d'esdeveniments
que van signar aquesta etapa de la humanitat, van aparèixer a Venècia, les
Gazzeta, en les quals es publicaven notícies d'esdeveniments portuaris i
comercials, pràctica que es va propagar i va popularitzar per tot Europa.
 |
Linotipo d’Otto Mergenthaler
|
No obstant això, aquests precedents de
la premsa escrita no van aconseguir molt d'èxit. El boom de la premsa escrita
data de 1440 any en que Johannes Gutenberg inventa la impremta, l’eina que
donarà vida a la premsa moderna.
Durant els segles següents van començar a créixer
nombrosos diaris. El diari més veterà que encara opera avui en dia és el “Post-och
Inrikes Tidningar” de Suècia, fundat el 1645. La generalització
dels diaris va haver d'esperar a la societat industrial: va ser a partir de
mitjans del segle XIX quan es va experimentar un gran desenvolupament d'aquests
mitjans.
El 1884, Otto
Mergenthaler va inventar la màquina del linotipo, que modela línies senceres de
lletres amb plom calent. Aquest invent va iniciar tota una època de treball que va durar per
gairebé un segle. El 1962, el
diari “Los Angeles Times” va començar a accelerar els seus linotipos amb cintes
perforades d'ordinadors RCA, després d'automatitzar l'alineació i els textos en
columnes.
Això va augmentar l'eficiència dels operadors manuals dels
linotipos en un 40%. El 1973, la corporació va introduir terminals de correcció
electrònics, que van ser imitats per les corporacions Raytheon, Atex i Digital
Equipment Corporation, entre altres.
La tecnologia va
avançar cada vegada més de pressa i van sorgir nous sistemes d’impressió així
com la premsa electrónica i digital.
 |
Portada del “Post-och Inrikes Tidningar” (1645)
|
El procés de tintatge
també ha evolucionat, des de la clàssica pintura negra i tacant, a una tinta
morada en alguns casos, o fins i tot de color cafè, encara que el
desenvolupament més recent de la tinta s'ha enfocat a que no taqui i que sigui
biodegradable.
El paper de diari estàndard és
el paper de gramatge 48,8 g
/ m² que es produeix per satisfer les
necessitats de les empreses periodístiques editores de diaris.
Durant la primera dècada del
s.XXI s’ha registrat per primera vegada un descens en l’audiència de la premsa
escrita degut a la competència de la televisió i l’Internet. Tan sols ha incrementat a 35 dels
208 països estudiats, i la majoria són països en víes de creixement.
Marco Lacerda, en el seu article
“El ocaso de la prensa escrita” exposa l’alarmant situació en que es troba
actualment el periodisme i la premsa escrita i diu:
"El
nombre de lectors disminueix a una velocitat preocupant, amb un agreujant
inèdit: són els joves els qui donen l'esquena a la informació escrita"
Segons Marco Lacerda, el principal motiu d’aquest declivi
és el devastador impacte de la premsa digital, i està més que provat que el
diari digital es comunica de manera molt més ràpida amb els lectors, a preus
molt raonables.
I mentrestant, les premses escrites es veuen obligades a
fer redaccions cada vegada més reduïdes i a pagar salaris baixos, causes que
repercuteixen en la qualitat dels productes que, quan perden la credibilitat i
interès, perden el seu bé més preuat: els lectors.
 |
Portada del diari
digital Ara, a dia 9 de juny a les 21:09
|
