La comunicació escrita

La comunicació escrita, a diferència de l'oral, no està sotmesa als conceptes d'espai i temps. La interacció entre l'emissor i el receptor no és immediata i, fins i tot, pot arribar a no produir mai, encara que allò escrit perduri eternament. D'altra banda, la comunicació escrita augmenta les possibilitats expressives i la complexitat gramatical, sintàctica i lèxica pel que fa a la comunicació oral.

Per obtenir una bon nivell de comunicació escrita és important dominar tres àmbits:

A)     Els signes de puntuació:  Els signes de puntuació són elements de la comunicació escrita que serveixen per posar els límits entre les diferents idees i per indicar les pauses i els canvis en el ritme i per a l'entonació de la lectura.

Són un total de vuit: 

Punt i seguit  [.]

Punt i apart [.]

Coma [,]

Punt i coma [;]

Punts suspensius [...]

Parèntesis [( )]

Signe d’interrogació [?]

Signe d’exclamació [!]

B)     Els paràgrafs: Tota informació s'estructura en un escrit mitjançant els paràgrafs, que contenen idees expressades mitjançant diferents frases entrellaçades entre si. Comencen amb lletra majúscula i acaben en punt i a part. La successió de paràgrafs ens porta a la formació d'una pàgina escrita. Gràcies als paràgrafs la lectura resulta més fàcil.

Existeixen quatre tipus de paràgrafs, els alineats a l’esquerra, els justificats per ambdues bandes, els models clàssics i els models moderns.

• Alineats a l’esquerra: El text comença des de l’extrem esquerre i crea una lletra i un espai entre paraules molt equilibrat i uniforme.

Malgrat la pluja en Joan es negà completament a posposar l'excursió al
far que havia estat esperant des de que en va sentir la llegenda.
El que en Joan no sabia era el que havia de trobar en aquell far.

• Justificats per ambdues bandes: Pot ser molt llegible si el dissenyador equilibra amb uniformitat l'espai entre lletres i paraules, evitant molests buits anomenats rius que no trenquin el curs del text.

Malgrat la pluja, en Joan es negà completament   a posposar l'excursió al
far que havia estat esperant  des de que en va sentir la llegenda.
El que en Joan no sabia era el que havia de trobar en aquell far.

• Model clàssic: El model clàssic de text és amb sangria (un espai d'entrada en blanc) en la primera línia. Com el seu nom indica, s’ha utilit

     Malgrat la pluja, en Joan es negà completament a posposar l'excursió al
far que havia estat esperant des de que en va sentir la llegenda.
     El que en Joan no sabia era el que havia de trobar en aquell far.

• Model modern: El model modern no té sagnia i entre paràgraf i paràgraf hi ha una línia en blanc.

Malgrat la pluja, en Joan es negà completament a posposar l'excursió al
far que havia estat esperant des de que en va sentir la llegenda.

El que en Joan no sabia era el que havia de trobar en aquell far.

C)     Les pàgines: Un document conté tres parts: l'encapçalament, el text i el peu, que es distribueixen en una pàgina de la manera que es mostra en el següent esquema: