Història del periodisme

L’inici del periodisme com a tal és del tot incert. La necessitat de la societat d’informar-se dels esdeveniments d’actualitat que banyen el món d’ençà temps inmemorials i l’anhel insaciable de coneixement de l’ésser humà van propiciar que sorgís, d’una manera no tan diferent a la d’ara, un concepte revolucionari de la informació: El periodisme i la premsa escrita.

Acta Diürna Populi Romani

Se sap que a l'antiga Grècia, els ciutadans lliures, amb la plenitud de la personalitat adquirida, concorrien a les Acadèmies, els pòrtics dels temples, banys i jardins públics, gimnasos, i encara a l'aire lliure, per comunicar les novetats de interès cultural, religiós, polític i esportiu. Aquestes converses suplien als nostres moderns diaris.

La següent civilització avançada, coneguda amb el nom de l'antiga Roma, va ser on es van començar a redactar per les autoritats escrits de caràcter oficial denominats “Acta Diürna Populi Romani”, en els quals es consignaven totes les notícies i esdeveniments que mereixien importància. Aquests escrits es fixaven en els llocs més concorreguts    (així com les places i els mercats) per arribar al màxim nombre de persones.

Un dels grans avenços del periodisme va ser la creació del diari, que data del s.I a.C. Es tracta de l'Acta diürna que Julio César manava col·locar al fòrum romà per que tothom fos coneixedor de les gestes de l’Imperi.

En aquesta evolució aconseguim els orígens del periodisme a Roma on es van començar a realitzar comentaris, annals històrics i actes en els quals on apareixen edictes, notícies de societat, successos i comentaris. Així s'identifiquen dos diaris de rellevància l'acta pública i l'acta diürna, aquesta última revestia caràcter oficial.

El Joglar: comunicador oral medieval

Aquestes publicacions van començar a fer-se més diàries, convertint-se en una manera de la qual informar-se dels esdeveniments que passaven, per això pot situar aquí l'origen del periodisme, no per les tècniques utilitzades per a la seva publicació, que encara eren precàries, ni per la quantitat de persones que podien gaudir-les, ja que en ser difícil la producció de les còpies no eren suficients, però no obstant això si per la funció que aquestes exercien, que era purament informatiu, característica primordial, encara en l'actualitat, del periodisme.

La idea del “diari” tal i com l’entenien els romans es va perdre durant l’edat mitjana, però unes fulles escrites amb notícies comercials i econòmiques eren molt comuns en els bulliciosos carrers de les ciutats burgeses.

Durant aquest període medieval, la pràctica escrita va caure en franc desús i es va tornar a la tradició oral tot i que alguns reis van escriure les seves gestes i els joglars es van encarregar de dir les cròniques, fetes de guerrers, miracles i esdeveniment de l'època de poble en poble.

En el renaixement europeu en especial l'italià, a causa de la infinitat d'esdeveniments que van signar aquesta etapa de la humanitat, van aparèixer a Venècia, les Gazzeta, en les quals es publicaven notícies d'esdeveniments portuaris i comercials, pràctica que es va propagar i va popularitzar per tot Europa. 

Linotipo d’Otto Mergenthaler

No obstant això, aquests precedents de la premsa escrita no van aconseguir molt d'èxit. El boom de la premsa escrita data de 1440 any en que Johannes Gutenberg inventa la impremta, l’eina que donarà vida a la premsa moderna.

Durant els segles següents van començar a créixer nombrosos diaris. El diari més veterà que encara opera avui en dia és el “Post-och Inrikes Tidningar” de Suècia, fundat el 1645. La generalització dels diaris va haver d'esperar a la societat industrial: va ser a partir de mitjans del segle XIX quan es va experimentar un gran desenvolupament d'aquests mitjans. 

El 1884, Otto Mergenthaler va inventar la màquina del linotipo, que modela línies senceres de lletres amb plom calent. Aquest invent va iniciar tota una època de treball que va durar per gairebé un segle. El 1962, el diari “Los Angeles Times” va començar a accelerar els seus linotipos amb cintes perforades d'ordinadors RCA, després d'automatitzar l'alineació i els textos en columnes. 

Això va augmentar l'eficiència dels operadors manuals dels linotipos en un 40%. El 1973, la corporació va introduir terminals de correcció electrònics, que van ser imitats per les corporacions Raytheon, Atex i Digital Equipment Corporation, entre altres. 

La tecnologia va avançar cada vegada més de pressa i van sorgir nous sistemes d’impressió així com la premsa electrónica i digital.

Portada del “Post-och Inrikes Tidningar” (1645)

El procés de tintatge també ha evolucionat, des de la clàssica pintura negra i tacant, a una tinta morada en alguns casos, o fins i tot de color cafè, encara que el desenvolupament més recent de la tinta s'ha enfocat a que no taqui i que sigui biodegradable.

El paper de diari estàndard és el paper de gramatge 48,8 g / m²  que es produeix per satisfer les necessitats de les empreses periodístiques editores de diaris.

Durant la primera dècada del s.XXI s’ha registrat per primera vegada un descens en l’audiència de la premsa escrita degut a la competència de la televisió i  l’Internet. Tan sols ha incrementat a 35 dels 208 països estudiats, i la majoria són països en víes de creixement.

Marco Lacerda, en el seu article “El ocaso de la prensa escrita” exposa l’alarmant situació en que es troba actualment el periodisme i la premsa escrita i diu:

"El nombre de lectors disminueix a una velocitat preocupant, amb un agreujant inèdit: són els joves els qui donen l'esquena a la informació escrita"

Segons Marco Lacerda, el principal motiu d’aquest declivi és el devastador impacte de la premsa digital, i està més que provat que el diari digital es comunica de manera molt més ràpida amb els lectors, a preus molt raonables.

I mentrestant, les premses escrites es veuen obligades a fer redaccions cada vegada més reduïdes i a pagar salaris baixos, causes que repercuteixen en la qualitat dels productes que, quan perden la credibilitat i interès, perden el seu bé més preuat: els lectors.

Portada del diari digital Ara, a dia 9 de juny a les 21:09